tag:blogger.com,1999:blog-9724150529403042762024-03-13T02:09:07.588+01:00Visiones de un limpiachimeneas - Visions d'un escuraxemeneiesMarçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.comBlogger145125tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-2622737953907700002016-01-02T00:53:00.001+01:002016-01-02T00:53:45.343+01:00Poema fatuo LXVILo peligroso del infierno fuese quedarse embelesado en sus cielos.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-82227051908578418172015-02-04T10:41:00.004+01:002015-02-04T10:41:37.563+01:00Així, Francesc Garriga. Sí. Així. <span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;">Em va fer cridar just després d'un recital amb força més gent. </span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;">- Ep! Marçal! Que en Francesc Garriga et crida! - va venir tot excitat qui li feia de porsavant aquell dia: duia cara urgent de caprici d'autoritat. </span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;">Vaig esquivar enhorabones de compromís, alguna mirada vinequetmenjo i ja era on ell.</span><br style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;" /><span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;">Es va aixecar de la cadira amb fermesa i tentineig a parts iguals. Va encaixar-me la mà amb molt força, amb l'altre mà m'agafa el braç més fort encara i m'acosta la cara a tocar d'a</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;">lè:<br />- Així, Marçal! Així! Tot això, bah... Així, Marçal, així! - em va dir i, deixant-me anar el braç, fa una ventada a l'aire amb el dors de la mà com dissipant de l'ambient tot el mal recitar enutjós de la vetllada.<br />- Mil gràcies, Francesc! Però entre aquest i aquest i l'altre i el de més enllà jo només he aportat el que he sabut - li vaig respondre amb modèstia obligada.<br />- Res, res. Ja saps què dic. - quina mirada penetrant al fer-ho!<br />I va tornar a seure. I jo que li vaig donar les gràcies de nou i vaig tornar amb els meus i a donar per perduda aquella mirada de vinequetmenjo i demanar cervesa i guardar a la caixeta dels bons records aquesta trobada amb ell.<br />I havíem xocat parlant de política. I haviem coincidit parlant de poesia. I havíem xocat parlant de literatura. Però sabia el que es deia, jo ho crec si ho sabia.<br />Gràcies de nou, Francesc.</span>Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-42331324329713445142015-01-27T16:11:00.002+01:002015-01-27T16:11:35.693+01:00Poema fatuo LXVHemos virtualizado la tragedia.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-31664736300641648872014-12-29T14:41:00.002+01:002014-12-29T15:11:05.906+01:00Poema fatu LXIV - Poema fatuo LXIV<div style="text-align: right;">
<i>A la Núria Nia</i></div>
<br />
Si no puc volar construiré aeroports.<br />
<br />
Si no puedo volar construiré aeropuertos.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-39601510071704570932014-10-31T13:34:00.001+01:002014-10-31T13:34:18.622+01:00Poema fatu LXIIIDe l'heliocentrisme en diuen demagògia els ptolemaics.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-63392010081442171022014-09-11T20:01:00.004+02:002014-09-11T20:03:11.409+02:00Entrevista a bote pronto de Ferran Barber esta mañana para PúblicoPor aquello de guardar el link en alguna parte y hacer difusiones y que esta entrevista me pareció la mar de honesta, improvisada y divertida.<br />
<br />
<a href="http://www.diasporas.es/2014/09/poetas-no-son-rojos-sino-humanistas.html">http://www.diasporas.es/2014/09/poetas-no-son-rojos-sino-humanistas.htm</a><br />
<br />Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-75653498962683906172014-08-26T12:57:00.002+02:002014-08-26T12:57:36.324+02:00Poema fatu LXIIBusquem en l'inconscient, en l'arquetip, en la gramàtica genètica,<br />
la guspira humana creadora de déus que ens permeti recuperar la fe.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-16538688441888779372014-08-02T14:02:00.000+02:002014-08-13T14:50:39.560+02:00ASSAIG DE SIMBIOSI LÍRICA II - WALTER BENJAMIN i ANTONIO MACHADO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTou8DV6bW1muH1-J6FbSNtGbKy73r28jN5nPcIYbGNHKeRqNL1IC9GF0TOySY92glvrb51BtIGEs3YUlRaZXso4eym5UcBQOqDyhLv6pzuDicwdP9H66eZ90OkecXO68LIQBWLQ6A-OQ/s1600/Machado+Benjamin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTou8DV6bW1muH1-J6FbSNtGbKy73r28jN5nPcIYbGNHKeRqNL1IC9GF0TOySY92glvrb51BtIGEs3YUlRaZXso4eym5UcBQOqDyhLv6pzuDicwdP9H66eZ90OkecXO68LIQBWLQ6A-OQ/s1600/Machado+Benjamin.jpg" height="195" width="400" /></a></div>
<br />
La intel·ligència fuig.<br />
Duu bigoti berlinès i barret de Baeza.<br />
Endavant<br />
deixa enrera el París del XIX,<br />
endavant<br />
deixa enrera els camps de Castella,<br />
sempre endavant<br />
fins la costa d'espadat que de tan blau li és aliena<br />
i on camí troba barrera.<br />
Allí on sud i nord s'alteren, on la brúixola es desferma<br />
i on l'aigua promet més que l'exili a qui a ell mateix guerreja.<br />
De Colliure a Portbou, de Portbou a Colliure,<br />
mort d'un any en vint-i-cinc quilòmetres.<br />
<br />
El salt en va.<br />
El camí el mar.<br />
Mort per frontera.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-87852606892980097962014-07-20T16:17:00.002+02:002014-07-20T16:19:39.499+02:00Poema fatuo LXIJamás hubo dos españas.<br />
Hubo gentes y hubo lenguas y hubo hogueras y especies.<br />
Jamás hubo dos españas.<br />
Hubo valles y hubo costas y hubo cuencas y montes.<br />
Jamás hubo dos españas.<br />
Hubo muchos queriendo una<br />
y eran muchas esos muchos.<br />
Perdimos la cuenta hace siglos.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-43831012648948856312014-07-07T13:31:00.003+02:002014-07-07T13:39:12.009+02:00Poema de circumstància amb nen malalt o Insomni de pare solter on cristo va perdre l'espardenya<span style="background-color: #cccccc; color: #37404e; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">La tempesta lluny.</span><br />
<span style="background-color: #cccccc; color: #37404e; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">Llamp mut de tan distant i l'aire topall de vidre cansat plora</span><br />
<span style="background-color: #cccccc; color: #37404e; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">com plora el cos l'amor perdut en brams d'esperma i suor d'amants amb qui el llagrimal ja no debat.</span><br />
<span style="background-color: #cccccc;"><span style="color: #37404e; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span>
<span style="color: #37404e; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">Res és sinó carícia en salt d'aigua, abraçada desfermada i bes de fogots tebis.</span></span><br />
<span style="background-color: #cccccc; color: #37404e; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">Tot més expert i millor</span><br />
<span style="background-color: #cccccc; color: #37404e; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"> però sense.</span><br />
<span style="background-color: #cccccc;"><span style="color: #37404e; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span>
<span style="color: #37404e; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">No compta el vers ni la mentida d</span><span class="text_exposed_show" style="color: #37404e; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">e poeta: tens l'escalf del fill que t'importa, la febrada innocent de nen que no sap regatejar-te l'amor.</span></span><br />
<span class="text_exposed_show" style="background-color: #cccccc; color: #37404e; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">No hi ha vol a l'estómac sinó oruga; papallona d'un dia contra l'aire topall de vidre cansat.<br /><br />Tot<br />a no ser que hi siguis.<br />Més enllà de la tempesta o allí on cau el llamp, muda de tan distant.<br /><br />Encara.</span>Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-63981939435765211982014-05-24T17:29:00.001+02:002014-05-24T17:30:06.880+02:00Poema fatuo LXNieveniebla fuera. Nieveniebla dentro.<br />
Y lo más trepidante la tinta garfeando el blanco.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-53506194497788365862014-05-07T00:41:00.002+02:002014-05-07T00:41:43.294+02:00Poema fatu LIXLo fotut és que quan haguem après a conduir això dels anys i les hores i el pas de les estacions faltarà poc per acabar la cursa.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-8933244648056634282014-03-03T14:26:00.000+01:002014-03-03T14:26:06.829+01:00Poema fatuo LVIIIEl generalismo es una disciplina específica crucial dentro de la especialización del conocimiento humano.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-32948590643188240502014-01-17T23:39:00.001+01:002014-01-17T23:39:42.809+01:00Poema fatuo LVIIEstar enamorado es pura sinécdoque.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-62020353096300124572013-12-17T14:47:00.003+01:002013-12-17T22:27:33.940+01:00Zenobia<div style="text-align: justify;">
La táctica era ruin y rastrera. No en balde fue Gengis Khan el primero en ponerla en práctica, el más sucio e innoble de los grandes estrategas: la falsa retirada. Común en tantas otras hasta lo abúlico y directamente proporcional a la vanidad humana; a mi edad había aprendido, por fin, a no correr detrás de falda alguna. Pero ella se fue sin más, se fue yéndose mirando atrás, se fue yéndose de verdad, dando por sentado el error inherente a toda renuncia. Porque no hubo pelea nunca, todo fue tan, tan, tan hasta entonces y que dos no se pelearán si uno no quiere fue su magistral argumentario. Y no queríamos no, ni ella ni yo. Ella se fue y la hubiera perseguido, a ella sí, puño en alto clamando desaire, pasión irrefrenable o victimismo; llanto, Werther o derecho ley. A ella sí perseguido... pero sabía el absurdo, que a mi edad había aprendido, por fin, que dos no se aman si uno no quiere. No era un Gengis Khan cualquiera, como tantas otras hasta lo abúlico. Era noble reina de Palmira, amante vera de sus amantes y su retirada, un auténtico acto de amor a sus gentes como sólo los nobles saben.</div>
Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-69090724028730205392013-11-21T08:54:00.003+01:002013-11-21T08:54:44.104+01:00Poema fatuo LVIDe tanto porme en la piel del otro olvidé vestir la mía.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-4692632491627489062013-10-03T15:40:00.004+02:002013-10-03T15:41:10.565+02:00Poema fatuo LVEra verdad. Costaba creerlo tras tanto sudor y espera.<br />
La Cosecha existe.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-54566692413087895152013-09-30T15:16:00.001+02:002013-09-30T15:17:42.900+02:00Siria<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Qué pienso de la guerra de Siria actual, me pregunta Giselle hace unos días... pues pienso que habría que hacer un poco de historia primero. Y, sobre todo, salirse del patrón para el análisis que nos ofrecen los medios de comunicación y tergiversación masivos. No se me pida que adopte una postura a favor de un bando u otro de los que están enfrentados. Abomino de los dos. Pero lo que sospecho es que no está quedando muy claro quiénes son estos dos bandos enfrentados. Primero la historia para darnos luz.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzk9OOsgIQfUjPUxRajZ9rQXfgFyZPdu31yBgi6QuBRo1u8OK2Ybvcudhtc5jVUtvxIOZK99Zthnri8WblwA2vdQBZ0BcEM9jD_GlA1cx2AA6XHe9dwovum15yHEw7DvXqtE4nfs6tFkM/s1600/Ramses+II.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzk9OOsgIQfUjPUxRajZ9rQXfgFyZPdu31yBgi6QuBRo1u8OK2Ybvcudhtc5jVUtvxIOZK99Zthnri8WblwA2vdQBZ0BcEM9jD_GlA1cx2AA6XHe9dwovum15yHEw7DvXqtE4nfs6tFkM/s1600/Ramses+II.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A
principios del siglo XIV antes de Cristo, en Qadesh, muy cerca de lo que es hoy
día la actual Homs en Siria, se dio la que podría considerarse la primera gran
batalla entre “naciones” de la historia humana. No fue una batalla entre
ciudades-estado, tribus, facciones, pueblos o sectas religiosas. Fue una
batalla entre las hordas de Ramsés II, joven faraón egipcio ávido de propaganda
y reconocimiento en su propio imperio, y las de Hattusilli (tío del rey hitita
Mursilis III y rey él mismo posteriormente tras derrocar al sobrino). Se considera la primera gran guerra
de naciones porque en aquella batalla no había en juego los derechos directos
sobre la explotación de un territorio por parte de uno y otro bando confrontado,
sino los derechos de señorazgo-vasallaje que los descendientes cananeos
afincados en aquella región desde el 3000 a.C. debían prestar a una u otra de
las dos primeras superpotencias mundiales enfrentadas. Fue el detonante de la
batalla la decisión por parte de los habitantes de Qadesh de dejar de rendir
pleitesía a Egipto para ponerse bajo el amparo del derecho y la administración (del acero) hitita. En aquella batalla todos perdieron, para variar: el imperio hitita,
pese a resultar vencedor moral en las armas, se desmoronaría al cabo de tan
solo 30 años debido a sus conflictos internos sobre derecho de sucesión; Ramsés
II, pese a no lograr los objetivos de su campaña y verse derrotado (salvó el
pellejo de milagro), puso en marcha una de las primeras manipulaciones
mediáticas de la historia, dándoselas de ganador triunfal y divino a ojos de
sus súbditos a través de las crónicas que mandó grabar en palacios, templos y
tumbas de todo el imperio egipcio: fue la primera gran mentira consciente de la
historia de un rey a su pueblo. También en Qadesh se firmaría el primer tratado
de paz entre dos superpotencias mundiales: sería efectivo durante unos 16
años...</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifSs8pBEzgWBYSqpYqfDQRWUON3WgV7_94cQLn6FlJ1TpMT8d9XSkzFWs8WhbmCCj30qpb7lrLM5tDunhrh1oI2yTybMceNO9lwnFS8WV_PQCfar9bhL6ctOB7cRRgAdMpqJDjkLig5n4/s1600/zenobia+moneda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="311" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifSs8pBEzgWBYSqpYqfDQRWUON3WgV7_94cQLn6FlJ1TpMT8d9XSkzFWs8WhbmCCj30qpb7lrLM5tDunhrh1oI2yTybMceNO9lwnFS8WV_PQCfar9bhL6ctOB7cRRgAdMpqJDjkLig5n4/s320/zenobia+moneda.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ya a fines
del siglo III d.C. el territorio que hoy comprenden Siria, el Líbano, Israel,
Palestina y parte de Egipto e Irán, decidió independizarse del imperio romano y situó su capital en Palmira, muy cerca también de la actual Homs. La
vulnerabilidad de la región frente al gran segundo imperio Persa de oriente, el de los
sasánida, y la debilidad gubernamental del imperio romano del momento en
occidente que les dejaba desasistidos, empujó a la reina Zenobia a la
autonomía. El imperio de Palmira duró tan sólo unos doce años y Zenobia, tras
ser derrotada por el ejército romano y disuelto su imperio fue perdonada y pudo
acabar sus días con lujosa tranquilidad. Otra vez, sin embargo, la actual Siria
fue enclave estratégico en la confrontación de dos grandes potencias
mundiales, romanos y persas. Y otra vez la propaganda política más o menos
fraudulenta por parte de los acontecimientos que allí se dieron fue del todo
interesada por ambos bandos, persa y romano. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv_1Z1T267r9UYGEvPtR0TYHd354liRJg3ZYalk-9Piot3runiJb_E77D_lokyWxPTirbgYXs2hNuLUJrSbSlEcvbvhC4ueVaZDl8VKEYkjEFgDUkLEMtkND7MhjN3-c6K52lEWREq7OY/s1600/H%C3%A9gira.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="142" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv_1Z1T267r9UYGEvPtR0TYHd354liRJg3ZYalk-9Piot3runiJb_E77D_lokyWxPTirbgYXs2hNuLUJrSbSlEcvbvhC4ueVaZDl8VKEYkjEFgDUkLEMtkND7MhjN3-c6K52lEWREq7OY/s320/H%C3%A9gira.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En el año
636, la batalla de Homs (otra vez Homs), supuso una victoria crucial para los
primeros islámicos frente al imperio de Bizancio hacia la conquista un año más tarde de todo el
territorio y de la que más tarde acabaría por ser capital del mundo árabe Omeya, Damasco.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFc0vRFjH0SE1GsAlzh2TJfZZaVkYgzYMZ6gPupNKh67YpNya6j3hn3sJmitosnxMSt0zAbvZA6I0poAK4W3vtELWTwD-LbaLUFc2czRAtBZv_kEajstufmUw7kzG5efbFHyZEmeloX8g/s1600/Crac+dels+cavallers.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFc0vRFjH0SE1GsAlzh2TJfZZaVkYgzYMZ6gPupNKh67YpNya6j3hn3sJmitosnxMSt0zAbvZA6I0poAK4W3vtELWTwD-LbaLUFc2czRAtBZv_kEajstufmUw7kzG5efbFHyZEmeloX8g/s320/Crac+dels+cavallers.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El imperio
Mongol golpearía repetidamente Homs durante el siglo XIII en sus incursiones
por el control de parte de una zona tan satélite de su centro territorial. Aquellos mismos siglos en los que los salvajes cruzados de la Europa occidental
peregrinaban espada en mano a “tierra santa” y construyeron, cerca también de
Homs, al oeste, el Crac de los Caballeros, fortaleza única dotada de
frescos de arte cruzado insustituibles y testimonio del motor de interés
político que movió las supuestas guerras de religión. Por cierto, el Crac de
los Caballeros, fortaleza inexpugnable, ha sido destruido totalmente en esta
estúpida guerra de Siria que vivimos hoy día: se la han cargado entre un bando y el otro sin ningún miramiento.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYbg8JXngSzrUbx0Cbsi-shtD6tQPvt8Js-GeHKqE2znkwmPGEzxHs-c-Ry07RmXeXpj5Of7nlMjSPkSilm0PX7D07ktlkbAm3b2kIt5xpH9aODSKPp6JUW_pYdQaEysYpteXrrChPN0A/s1600/homs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYbg8JXngSzrUbx0Cbsi-shtD6tQPvt8Js-GeHKqE2znkwmPGEzxHs-c-Ry07RmXeXpj5Of7nlMjSPkSilm0PX7D07ktlkbAm3b2kIt5xpH9aODSKPp6JUW_pYdQaEysYpteXrrChPN0A/s320/homs.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Y ahora esto, la llamada con tanto cinismo primavera árabe. Una vez más, no
se trata para nada de la libertad, el bienestar o los derechos (¿humanos?) de
los habitantes de esa región. Tampoco se trata para nada de que esos habitantes
decidan o no su relación con el resto del mundo o su forma de gobierno; ni de su
libertad para definir los límites del poder que les rige. Para nada. Hoy día,
como parece que siempre en la historia, Siria es el escenario del choque de dos
grandes superpotencias mundiales, a saber: la de los Rothschild (entiéndase el
apellido como símbolo de un sistema financiero basado en la deuda creciente y
permanente de valores etéreos, cuando no esotéricos, como el dinero nacional
creado en base a la misma deuda-interés, los valores de futuro, las divisas
internacionales...) o los de raigambre nacionalcomunista y golpista-o-casi como
los de Gadaffi en Libia, Sadam en Iraq, Kim Jong Un en Korea del Norte, el PCCh
en China, Chávez-Maduro en Venezuela, Castro en Cuba, Bashar al-Asad en Siria o
incluso la de Putin en esta nueva especie de Pacto de Varsóvia que parece que
quisieran trazar estos países. Un pacto de Varsovia que cristaliza las
oligarquías supuestamente progresistas que velan desde sus palacios de cristal y sus arcadias repletas de militares, por el interés de sus súbditos. Algo idéntico a lo que
ocurre con “los rothschilds” del mal-llamadísimo mundo occidental y sus teorías (con Leo Strauss a la cabeza) de la mentira piadosa a sus gobernados en pro de la verdad y el bien que ellos ya-saben-para-sí-mismos-y-con-eso-basta (así piensan los jodíos), con sus pantallas partitocráticas, sus hombres de paja en primera línea, sus tratados internacionales alegales y antidemocráticos, sus
servicios secretos infiltrados en todo gobierno estatal, sus decisiones
neocoloniales que consolidan el colonialismo financiero de antaño y lo hacen
extensivo a los ciudadanos de los propios países antes colonizadores (lo que demuestra su abandono del esoterismo nacionalista a cambio de un esoterismo de clase global) y, por supuesto, su propaganda masiva, su desinformación constante a las poblaciones de los estados que controlan. A estas alturas de la historia, ya no se trata de
qué estado-nación con visos de imperio controla qué territorio en vasallaje. Se trata élites oligarcas mundiales,
mafias poderosísimas con individuos de nacionalidades de cualquier tipo en su seno, que se
pelean por sus cachos de pastel, de poder. Su área de incidencia y control es el mundo entero. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Y, claro está, no podía ser de otra manera vista la historia, bombardean Homs: a
los ciudadanos de Homs. Uno y otro bando. Bombardean civiles, ese tipo de guerra sucia que encontramos tan natural
desde Guernika y que probablemente sea de las formas más incivilizadas de
guerra que ha conocido la humanidad en toda su historia, porque ya da igual arrasar lo que no se trata de conquistar para usar, ni siquiera para reclamar diezmo y pleistesía, sino de tener, de controlar y dominar sobre el papel de los títulos. ¿A quién le importan las aceitunas? ¿A quién un poco de gas o petróleo de baja calidad? ¿A quién los civiles que allí habitan? Por supuesto que ni a Obama, ni a Putin, ni a al-Asad, ni a Hollande, como tampoco les importan para nada quienes habitan en Estados Unidos, Rusia, Francia o Guinea Ecuatorial.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Siria es
deficitaria en petróleo (tiene poco y malas refinerías y depende de Irán) y muy
rica en aceitunas (es el segundo país en exportación). Un Irán que es chiíta
mientras que la clase dirigente de Siria, sus cacareados aliados, con Bashar al-Asad a la
cabeza, son sunnitas. No se trata pues de riqueza material ni se trata de una
cuestión religiosa. Siria, como antes Libia, como antes Iraq, disfrutaba de una
atención médica de cierta calidad, un nivel de alfabetización creciente
exponencialmente, libertad religiosa pese al 90% de su población musulmana, una
mujer con un papel pujante huyendo de los supuestos más radicales del islam,
educación pública. Esta guerra tampoco trata de dar pan a quien no pasa hambre como ha pretendido vender la propaganda estadounidense y europea.
Y cabe recordar que una de las sociedades más retrógradas a nivel de derechos
humanos, derechos de la mujer, derechos del niño y democracia es Arabia
Saudita, gran aliado de ese mismo “occidente”, con su dinastía real y su aristocracia
desmelenada en la opulencia y unos índices de explotación laboral de los inmigrantes que son
realmente alarmantes. Valga esto también para emiratos como Qatar o Dubai. </div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
¿Qué pienso
de esta guerra? Qué no pensar, sería la pregunta... Pienso que esta vez, en
Siria, se está dando la primera guerra realmente supranacional sin veladuras. Ya no se trata de una guerra entre un imperio u otro por el control de un
territorio, se trata de una guerra entre plutócratas de un lado y del otro cuyo aspecto territorial es más anecdótico y arbitrario todavía que en las guerras entre imperios. Ahora el tablero sobre el cual definir los lindes del poder es espectral y aterritorial, está más allá de sentimientos
nacionales esotéricos que no encorsetan de ningún modo a las élites del poder mundial, sólo a la llamada población civil. Una guerra en la que intervienen todos los poderes
fácticos del mundo actual pero en la que lo que menos importa a esos poderes es Siria en
si misma, sus gentes, su riqueza o sus tierras, sino su propia lucha entre un clan de poder y subyugación u otro. Porque muy a nuestro pesar, siguen contando los puntos de su partida con nuestros muertos. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Quizás a la única a quien haya
importado de verdad alguna vez aquella tierra y sus gentes, haya sido a la gran
Zenobia.</div>
Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-84657492647650689232013-09-21T15:30:00.001+02:002013-09-21T15:31:18.774+02:00Poema fatuo LIV¿Queréis saber qué hay allí, en la oscuridad?<br />
Id y cerrad los ojos vosotros mismos.<br />
Hay vida más allá de la luz.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-72886018030300074902013-06-07T14:27:00.000+02:002013-06-07T14:27:33.134+02:00Poema fatuo LIII<div style="text-align: justify;">
Lo terrible de las despedidas, lo que las hace tan tremendamente difíciles, es que el último adiós no tiene ninguna grandeza ni magia especial. Es exactamente igual que todos los demás. ¿Hay algo más monstruoso que esa mediocridad? Igual que hay punto seguido y punto final, debería haber adiós seguido y adiós final, pero para eso las palabras deberían ser sagradas de nuevo y los hombres sabernos hombres y no dioses.</div>
Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-39887428376070246062013-04-17T22:32:00.003+02:002013-04-17T22:38:52.715+02:00Obertura del principi<br />
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Al principi fou el sí. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Fosc. Opac. Roent fins la ceguera. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Estremidor esgarip estripant el llenç.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Fuetada i no espetec. Llampec i no fulgor. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Furiosa lleterada de plasma al buit sense oïda
encara.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Zigot còsmic covat d’atzar, viu i mort ensems.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">380.000 anys de llot mut, d’emulsió insondable
i més misteri. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">I tot comprès ja. I tot per fer. I tot per
entendre. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Al principi fou el crit. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Eco, reverberació en vers o assaig general
postrem de l’estrena. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Res comença una sola vegada, tot d’una i pel
principi.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Res és sol per ell mateix ni hi ha dir o ésser
sense al·lòtrop i així: </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">la mateixa altra vegada d’exacte identitat més
un no i així:</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">l’u i el batec.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">I aleshores el temps i el fred. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Amb el glaç la llum. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">La transparència perenne pels segles dels
segles.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">El primer diluvi pels segles dels segles.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Radiació de fons bipolar pels segles dels
segles.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Tímida microona esbombada pels segles dels
segles.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Primera inundació, primer medi i ofec.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">I a la fi dels primers principis, la mirada:
el bramul que pren forma. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Espinguets d’hidrogen i deuteri. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Alirets d’heli, xiscles carbònics i udols
nítrics. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Brams d’oxigen, rugits de ferro </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">i la cridòria empetiteix i es dissipa </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">o esclata en or i urani, en tungstè i plom. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">De nebulosa a nebulosa, </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">fibres minúscules teixint la xarxa inabastable
dels cúmuls galàctics. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">13.770 milions d’anys de cadena de xocs
eixordadors,</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">de coincidència, factor i probabilitat
exhaurida al detall,</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">de mineral primogènit reblant el nou un i
altre cop,</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">roca contra roca, </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">panguita contra condrita, </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">condrita contra basalt,</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">basalt contra argila humida. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">Terrabastall a terrabastall, </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">menudesa a menudesa: </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">la música dels astres. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">La terra que pren forma.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">El cel que és esqueixat de la terra.</span></div>
</div>
Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-92218328910316173732013-04-05T21:31:00.001+02:002013-04-05T21:31:20.416+02:00Poema fatuo LII<div style="text-align: justify;">
Nunca se abolió la esclavitud. Se dio carta de naturaleza al derecho de cualquiera de ser el amo si puede. Pero nunca se abolió la esclavitud. </div>
Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-2953453114960319372013-04-05T15:25:00.000+02:002013-04-05T15:36:03.568+02:00Poema fatuo LI<div style="text-align: justify;">
Paz, justicia, verdad y belleza comparten una característica: sólo pueden tenerse en colectivo. Cuando alguien solo trata de poseerlas se disipan y desaparecen. Son la pesadilla de quien lo quiere todo para sí, el crisol de sus odios más profundos. Tetis, Nereo...</div>
Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-76068897869065833942012-12-07T15:05:00.003+01:002012-12-07T15:05:55.712+01:00Poema fatuo LEl laurel ni se come, ni cotiza en bolsa, ni alimenta el corazón.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-972415052940304276.post-3746944373923664842012-12-02T20:20:00.000+01:002012-12-02T20:22:36.335+01:00Poema fatuo XLIXNo se castiga tan duramente al pobre que roba un jamón porque roba para comer. Se castiga tan duramente al pobre que roba un jamón porque roba para comer con gusto. Esto último es lo que no soportan los ricos de jamón en bodega.Marçal Fonthttp://www.blogger.com/profile/06061270099623017761noreply@blogger.com0