jueves, 6 de septiembre de 2012

Poema fatu XXXIX (Dedicat al propvinent 11 de setembre)

El meu és un poble genial com un vell savi però covard com un nen petit, que davant l'adversitat s'imagina monstres i es tapa el cap sota la bandera, com sota un llençol.
Publicado por en

1 comentario:

Joan Vigó dijo...

Efectivament, els tres grans mals: cofoisme, victimisme i covardia.

Sense oblidar que les banderes només serveixen per enviar gent jove a morir.

Per cert, felicitats pel recital de la setmana passada a l'Horiginal.

12 de febrero de 2013, 12:24

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)