Poema fatu LXIV - Poema fatuo LXIV

A la Núria Nia

Si no puc volar construiré aeroports.

Si no puedo volar construiré aeropuertos.

Poema fatu LXIII

De l'heliocentrisme en diuen demagògia els ptolemaics.

Entrevista a bote pronto de Ferran Barber esta mañana para Público

Por aquello de guardar el link en alguna parte y hacer difusiones y que esta entrevista me pareció la mar de honesta, improvisada y divertida.

http://www.diasporas.es/2014/09/poetas-no-son-rojos-sino-humanistas.htm

Poema fatu LXII

Busquem en l'inconscient, en l'arquetip, en la gramàtica genètica,
la guspira humana creadora de déus que ens permeti recuperar la fe.

ASSAIG DE SIMBIOSI LÍRICA II - WALTER BENJAMIN i ANTONIO MACHADO

La intel·ligència fuig.
Duu bigoti berlinès i barret de Baeza.
Endavant
deixa enrera el París del XIX,
endavant
deixa enrera els camps de Castella,
sempre endavant
fins la costa d'espadat que de tan blau li és aliena
i on camí troba barrera.
Allí on sud i nord s'alteren, on la brúixola es desferma
i on l'aigua promet més que l'exili a qui a ell mateix guerreja.
De Colliure a Portbou, de Portbou a Colliure,
mort d'un any en vint-i-cinc quilòmetres.

El salt en va.
El camí el mar.
Mort per frontera.

Poema fatuo LXI

Jamás hubo dos españas.
Hubo gentes y hubo lenguas y hubo hogueras y especies.
Jamás hubo dos españas.
Hubo valles y hubo costas y hubo cuencas y montes.
Jamás hubo dos españas.
Hubo muchos queriendo una
y eran muchas esos muchos.
Perdimos la cuenta hace siglos.

Poema de circumstància amb nen malalt o Insomni de pare solter on cristo va perdre l'espardenya

La tempesta lluny.
Llamp mut de tan distant i l'aire topall de vidre cansat plora
com plora el cos l'amor perdut en brams d'esperma i suor d'amants amb qui el llagrimal ja no debat.

Res és sinó carícia en salt d'aigua, abraçada desfermada i bes de fogots tebis.
Tot més expert i millor
                                      però sense.

No compta el vers ni la mentida de poeta: tens l'escalf del fill que t'importa, la febrada innocent de nen que no sap regatejar-te l'amor.
No hi ha vol a l'estómac sinó oruga; papallona d'un dia contra l'aire topall de vidre cansat.

Tot
a no ser que hi siguis.
Més enllà de la tempesta o allí on cau el llamp, muda de tan distant.

Encara.

Poema fatuo LX

Nieveniebla fuera. Nieveniebla dentro.
Y lo más trepidante la tinta garfeando el blanco.

Poema fatu LIX

Lo fotut és que quan haguem après a conduir això dels anys i les hores i el pas de les estacions faltarà poc per acabar la cursa.

Poema fatuo LVIII

El generalismo es una disciplina específica crucial dentro de la especialización del conocimiento humano.

Poema fatuo LVII

Estar enamorado es pura sinécdoque.