Poema fatu LXII

Busquem en l'inconscient, en l'arquetip, en la gramàtica genètica,
la guspira humana creadora de déus que ens permeti recuperar la fe.

ASSAIG DE SIMBIOSI LÍRICA II - WALTER BENJAMIN i ANTONIO MACHADO

La intel·ligència fuig.
Duu bigoti berlinès i barret de Baeza.
Endavant
deixa enrera el París del XIX,
endavant
deixa enrera els camps de Castella,
sempre endavant
fins la costa d'espadat que de tan blau li és aliena
i on camí troba barrera.
Allí on sud i nord s'alteren, on la brúixola es desferma
i on l'aigua promet més que l'exili a qui a ell mateix guerreja.
De Colliure a Portbou, de Portbou a Colliure,
mort d'un any en vint-i-cinc quilòmetres.

El salt en va.
El camí el mar.
Mort per frontera.

Poema fatuo LXI

Jamás hubo dos españas.
Hubo gentes y hubo lenguas y hubo hogueras y especies.
Jamás hubo dos españas.
Hubo valles y hubo costas y hubo cuencas y montes.
Jamás hubo dos españas.
Hubo muchos queriendo una
y eran muchas esos muchos.
Perdimos la cuenta hace siglos.

Poema de circumstància amb nen malalt o Insomni de pare solter on cristo va perdre l'espardenya

La tempesta lluny.
Llamp mut de tan distant i l'aire topall de vidre cansat plora
com plora el cos l'amor perdut en brams d'esperma i suor d'amants amb qui el llagrimal ja no debat.

Res és sinó carícia en salt d'aigua, abraçada desfermada i bes de fogots tebis.
Tot més expert i millor
                                      però sense.

No compta el vers ni la mentida de poeta: tens l'escalf del fill que t'importa, la febrada innocent de nen que no sap regatejar-te l'amor.
No hi ha vol a l'estómac sinó oruga; papallona d'un dia contra l'aire topall de vidre cansat.

Tot
a no ser que hi siguis.
Més enllà de la tempesta o allí on cau el llamp, muda de tan distant.

Encara.

Poema fatuo LX

Nieveniebla fuera. Nieveniebla dentro.
Y lo más trepidante la tinta garfeando el blanco.

Poema fatu LIX

Lo fotut és que quan haguem après a conduir això dels anys i les hores i el pas de les estacions faltarà poc per acabar la cursa.

Poema fatuo LVIII

El generalismo es una disciplina específica crucial dentro de la especialización del conocimiento humano.