Edats

Il·lustració de Junceda

A Alejandro Duque Amusco

Quants anys tens, home?

Et pesen èpoques i segles.
Són lleugeres les hores, els moments.

Quants anys tens, home?

Acumules pols i eres,
marbre i papir cendrós.
Ferida oberta a l’ADN
i cicatriu de naixement.

Quantes guerres ja a l’esquena?

Si a cada passa recrees camins mai vells del tot.
Si cada mort és aire fresc per una mort sola, la nostra,
que sembla no voler acabar mai.

Quantes guerres ja a l’esquena?

El desig no fou en va.
Com no ho fou el plaer d’aquell que fa malves.
Ni la sang, ni el plor, ni l’esperma vessades.

Com no ho foren els cants i les danses que fruires en d’altre temps
i que ara aprens de llibres rònegs.

Has perdut el compte dels anys, home,
fent comparsa amb el cruixir de les roques;
perseguint xisclets de russinyol.