Fragment

Etzibava els insults l'un darrera l'altre sense parar esment del que deia. Era una lapidació lèxica que ni Crist hauria pogut evitar. I el seu, de lapidari, a més d'extens, contenia una virulència alquímica d'atanor en ebullició d'allò més perillosa per l'objecte de la seva ira. Era com un crisol que acumulaba i acumulaba i acumulaba al seu si fins que de cop s'ennuegava i explotava amb violència disparant un cúmul de metralla que, ara i adés, aconseguia transmutar en filosofia, fent-la encara més destructiva. Ho esbotzava tot: les rutines, els endreços, els sobreentesos de l'amor, les figuretes de la lleixa. Després de cada un dels seus estirabots existencials, a ell li costava horrors recuperar l'ordre: el seu impossible.