La pedra i l'alzina

'Però a què ve de parlar de l'alzina i de la pedra?'
Hesíode; Teogonia. 25-50

Hom pot pensar que els territoris perduts s'enfilen enlaire i es dissipen com un miratge massa proper. Que Atlàntida, Xauxa o El Dorado són noms de la cartografia onírica. O que la pedra és sempre la pedra i l'alzina, l'alzina.

Qui escriu aquest bloc però, vol creure que els territoris es perden, més aviat, com les agulles a la palla. Que els noms no són la cosa. I que la pedra no és sempre la pedra, ni l’alzina, l’alzina.