De Gausach a Agullén,
de Sant Guim a Badalona,
aquesta terra m’és ossari,
un panteó, un llarg rosari
genealògic d’existència catalana.
I pagaria per cantar en turc,
per tenir la sang asteca,
una barreja d’indi y zulú
y un xic de flema anglesa.
Per conèixer tots els rius,
per sentir meves les runes
de tot el que feren, vius,
aquells que ja no velluguen.
I per dir: Terra! Sóc fill teu!
Fill de tota l’esfera!
Que siguin els astres la meva senyera!
Vinc de negrers, bandolers i mercenaris,
se me’n fot que guanyés el Borbó,
com se li enfotia al meu besavi
quan bufava el vidre fent-se pols el pulmó.
Que us donguin pel cul, burgesots,
la pela serà la pela, però la rauxa és nostre.
Els meus gens es retorcen sota la vostra crosta,
però als meus camins no hi posareu burots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario