Un llibre introbable (i si es troba, caríssim) de Josep Maria Junoy és Amour et Paysage (traduit du catalan) de 1920. Publicat, segons resa la portada, per 'Chez Dalmau' de Barcelona i 'Chez Emile-Paul' de París. Fou una edició numerada de 300 exemplars, en rústica amb sobrecobertes i paper de fil de la casa de José Guarro. A la sobrecoberta hi apareix la il·lustració d'un querubí d'empeus amb les mans i el cap repenjats a un bastó. També una papallona i el preu: 5 pts. Jo vaig tenir a les mans l'exemplar 81/300 de la Biblioteca Nacional de Madrid, que transcric.
Un altre dia parlaré d'aquest autor i la seva obra i penjaré alguna transcripció més. Però notar que Junoy en aquest llibre ja practicava allò que ell en deia 'haikais' i que ara transcribim com a 'haikus' (i que tant poc s'assembla a allò que vol assemblar-se). Potser són tant dolents com la major part dels actuals (jo trobo que són millors, amb aquest erotisme que destil·len) però tenen el mèrit de ser escrits fa prop de cent anys en plena febrada japonesista. Malgrat el que diu el títol no tots estan escrits en francès, n'hi ha tres o quatre que no va 'traduïr'.
Un altre dia parlaré d'aquest autor i la seva obra i penjaré alguna transcripció més. Però notar que Junoy en aquest llibre ja practicava allò que ell en deia 'haikais' i que ara transcribim com a 'haikus' (i que tant poc s'assembla a allò que vol assemblar-se). Potser són tant dolents com la major part dels actuals (jo trobo que són millors, amb aquest erotisme que destil·len) però tenen el mèrit de ser escrits fa prop de cent anys en plena febrada japonesista. Malgrat el que diu el títol no tots estan escrits en francès, n'hi ha tres o quatre que no va 'traduïr'.
A la mateixa coberta inicia el llibre amb dues cites:
"Je bûle
De cette flamme irréalisable
Du mont Fouji,
Que les dieux même ne peuvent éteindre.
En vain, ô ma fumée!"
De cette flamme irréalisable
Du mont Fouji,
Que les dieux même ne peuvent éteindre.
En vain, ô ma fumée!"
Le Kokinnshou
"Que veut-il, que veut-il, ce coeur?..."
"Que veut-il, que veut-il, ce coeur?..."
Jean Moréas
Al revers de la pàgina de cortesia, a banda d'indicar-nos les obres anteriors de l'autor (Arte y artistas de 1912; la revista Trossos; Oda à Guynemer de 1918 i els Poemes i Cal·ligrames de 1920), ens anuncia dos llibres de pròxima aparició que encara estem esperant: De la Vida y de los Libros (1ª sèrie) y Compendi d'Història de la Literatura Francesa.
[Pàg. 9]
PRÉFACE
hélas!
l'amour est un fou et faux paysage...
-quand même!
[Pàg. 10]
[en blanc]
[Pàg. 11]
habillés d'azur
la main dans la main
moite de miel
[Pàg. 12]
sous la treille
nous avons goûté des fruits du pays ensemble
près de la route ensoleillée
[Pàg. 13]
devancé par un papillon blanc
je me promène par l'allée bordée de fleurs
le coeur distrait
[Pàg. 14]
sur le foin coupé
voici la brune servante qu rit de toutes ses dents
les jambes en l'air
[Pàg. 15]
au milieu de la prairie verte
une vache tachetée
aux mamelles roses
[Pàg. 16]
dans un coin de jardin le gros crapaud
qui vient d'avaler une petite limace
immobile me regarde de côté
[Pàg. 17]
solitària en el capvespre s'esfulla una rosa
una llàgrima s'iritza
trista rosada!
[Pàg. 18]
pleine lune ruisselante de douceur
le nez en l'air
je trébuche
[Pàg. 19]
ce matin d'août dans la claire rivière ondoyante
je jette à plat un caillou
tiens! un deux trois quatre plongeons de dryade
[Pàg. 20]
sous la pluie d'été
je marche fredonnant par la route de platanes
oublieux de ma peine
[Pàg. 21]
o la llunyana barca joiosa lliscant pel cobalt
amb la vela inflada
com un pit
[Pàg. 22]
hardi nageur
qui fends l'onde bleue d'un bras couleur safran
prends garde à la pieuvre!
[Pàg. 23]
nit de lluna
estesa per la mar salada
escata de sirena
[Pàg. 24]
sur la branche vernie
un oisillon
chante à tue-tête
[Pàg. 25]
mais en exil
à quoi bon cette fleur cet insecte
ce nuage?
[Pàg. 26]
hautes montagnes couronnées de sapins
paravent sombre
de mon amour
[Pàg. 27]
poudré de clair de lune
une cigarette aux lèvres
le regard absent
[Pàg. 28]
al través del temps i de l'espai
tèbia encara la mà de la teva mà
curull l'esguard encara del teu esguard
[Pàg. 29]
j'ai caressé ta flottante chevelure de cressons bleus
d'une main pure
ô clair ruisseau!
[Pàg. 30]
parfois comme le matelot ivre qui tangue
par la ruelle mal famée du ras des bouges
flairant la vulve
[Pàg. 31]
sous les lucioles
j'ai pompé dans tes lèvres une salive
nacrée
[Pàg. 32]
douce voix
qui glisses sur mon coeur
comme le reflet de la lune sur un lac sombre
[Pàg. 33]
les mains fiévreusement enlacées
les yeux en naufrage dans les yeux
l'âme en lambeaux
[Pàg. 34]
en l'asfalt gris
un petit cor escarlata
rebotant
[Pàg. 35]
pensée
oirlée de noir
au fond de mon coektail d'oubli
[Pàg. 36]
entre deux fox-trot
défaillant
je mets du rouge à mon coeur
[Pàg. 37]
malgré le jazz-band
j'entends toujours le bruit de mon coeur
dépareillé
[Pàg. 38]
un ovilier blanc qui s'éloigne vers l'inconnu
et mon coeur gisant sur le sable
comme un coquillage vide
[Pàg. 39]
tendre lierre
grimpant tardif autour de mon coeur
délabré!
3 comentarios:
Qué eruditillo es usted, pero a lo mejor el lector quiere que traduzca al catalán el Junoy traducido al francés. Después, podemos contrastar el original con su traducción para ver hasta qué punto se parece mucho al juego del teléfono ;)
Usted pretende que despiruetée la filigrana, pero quizás quien lea sea mejor despirueteador que yo y tenga el estómago suficiente para pasarle el alisador de pelo al rizo rizado.
¡Bufitarrón, desembutifarronízate!
Publicar un comentario