Identitat

Sóc dels que penso que parlar de la identitat personal (o nacional) és parlar del sexe dels àngels. Per contra del que vol fer-nos creure qui postula que la identitat és algo inherent al subjecte, penso que aquesta, cas d'existir, més aviat transita, com el subjecte mateix, i canvia i creix i decau respecte d'aquest. És mutable i alhora no guarda una relació directa o una proporció constant d'atributs amb el subjecte. Jo diria que en tot cas la identitat traspassa l'individu, no l'integra i menys encara el defineix. Altra cosa és el nom. Aquest si que el portem del bressol a la sepultura (a vegades ni això). Potser d'aquí el miratge de la identitat. Respondre a la pregunta "qui ets?" és caure sempre en la paradoxa. L'única sortida airosa és contestar, simplement, "em dic tal".